“Si el departament vol desallotjar infants discapacitats de l’escola pública i concentrar-los a la concertada o a les especials que ho digui públicament”
Em compto entre els que consideren que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, és un dels membres del Govern que aproven amb nota la seva gestió. No puc dir el mateix de molts altres consellers i conselleres. Sóc conscient que les retallades són severes i poden ser injustes, però també sé que la contenció pressupostària no ha estat l’opció lliurement escollida per Rigau i valoro altres aspectes de la seva gestió, com l’oposició frontal a qualsevol passa enrere en matèria d’immersió lingüística.
Ara bé, precisament per tot això em resulta inexplicable una decisió que ha sortit del departament. El cas ha passat desapercebut i és el següent: a Barcelona hi ha un total de 52 nens discapacitats matriculats a l’escola pública ordinària que reben assistència personalitzada a classe a través de la Fundació Aspasim, la qual, gràcies a un conveni, aporta personal especialitzat a les aules on hi ha aquests infants. Cal destacar que els nens van a l’escola ordinària, és a dir que segueixen el model inclusiu, i que el personal d’Aspasim fa temps que treballa amb aquests nens, llurs famílies i en coneix les necessitats pedagògiques específiques.
Tot anava bé fins que, de sobte, dilluns dia 10 de setembre, just un dia abans de la Diada Nacional i dos dies abans de la represa escolar, aquesta fundació va rebre una comunicació des d’Ensenyament informant que el departament assumeix l’atenció personalitzada d’aquests 52 alumnes a les escoles públiques i ordenant a Aspasim que s’ocupi només dels que té a les escoles concertades. És a dir, que d’un dia per l’altre, 52 famílies catalanes van enviar els seus fills a les escoles públiques amb la certesa que no hi hauria el personal especialitzat d’Aspasim i la incertesa sobre qui se n’ocuparia. Com era d’esperar, quan aquests nens van arribar a les escoles ningú no en sabia res, els directors no n’estaven informats i ningú no se’n va fer cap càrrec. Per sort, els mestres d’aquestes escoles, tot i no tenir-ne la formació, se n’han anat ocupant amb bona voluntat i com han pogut, però això és un pedaç que no resol el problema de coordinació departamental ni ajuda els nens a progressar educativament.
Al marge dels problemes de comunicació i coordinació interns, em resulta del tot incomprensible tot aquest afer. Si el departament vol desallotjar aquests infants de l’escola pública i concentrar-los a la concertada o a les escoles especials que ho digui públicament i amb temps per a fer els canvis de matriculacions. Però fer les coses de mala manera i crear un sentiment d’angoixa terrible en unes famílies que ja tenen prou maldecaps és indigne d’un Govern amb sensiblitat social i amb el mínim sentit de la cohesió social. No sé si la consellera Rigau n’està informada: coneixent-la una mica, no crec que aprovés una mesura que abandona 52 famílies i 52 nens discapacitats a la incertesa, a l’angoixa i al patiment. És aquesta la manera correcta de tractar les famílies i uns infants que són, com és evident, la baula més feble de la nostra societat? És aquest el model de país que volem?
Article publicat a elSingulardigital.cat el 17 de setembre de 2012 i signat per Jaume Clotet
Articles de premsa
http://www.abc.es/agencias/
http://blocs.xtec.cat/
http://orladiari.cat/2012/09/
http://www.eduuca.com/pg/blog/
http://www.social.cat/noticia/
http://www.dincat.cat/ca/la-
http://sid.usal.es/default.
