Carta de la Plataforma per l’Educació Pública del Poblenou a les famílies
Volem els instituts!
La Plataforma en Defensa de l’Educació Pública del Poblenou –integrada per les AMPA dels centres públics i per l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, i sempre oberta a qualsevol aportació- treballa des de fa anys per articular la comunitat educativa i el barri al voltant del dret a l’educació pública i de qualitat. És amb aquest objectiu que denunciem tant la política de retallades de la Generalitat de Catalunya com la ingerència del Govern espanyol (LOMCE o llei Wert), alhora que exercim d’interlocutor col·lectiu i d’agent reivindicatiu davant de les administracions (Ajuntament, Generalitat i Consorci d’Educació de Barcelona). Durant els darrers mesos i anys, una de les línies de treball de la Plataforma és la reivindicació dels dos nous centres d’educació secundària que el barri necessita (i l’administració admet que calen, però sense acabar de concretar-los) pel futur més immediat del propers tres anys.
Com reconeix l’administració i constatem nosaltres amb l’experiència diària dels nostres centres, la xarxa educativa pública del Poblenou constitueix un model d’èxit i de qualitat, des de la pluralitat i diversitats de projectes. Ara bé, sí aquest model es manté, malgrat les retallades i els errors i les moltes insuficiències en l’oferta de places públiques d’educació infantil, primària i secundària al Poblenou és, en bona mesura, gràcies a l’esforç del personal docent i d’administració i serveis, de les famílies i del teixit associatiu del barri. No és cap secret que, des de fa anys, i en un sentit invers al que succeeix a la resta de Barcelona, la població en edat escolar al Poblenou no para de créixer. I és una evidència que s’està donant sortida a aquest augment de la demanda d’escola pública per la via d’ampliar ràtios i línies (grups o classes bolet), forçant els límits de tots els centres i la qualitat i bon funcionament dels projectes educatius en marxa al barri.
No ajuda a resoldre aquestes tensions els errors en la previsió de places comesos pel Consorci i la Generalitat, com va succeir durant la preinscripció de P-3 pel curs 2014-15. Tampoc ajuda el retard en la concreció i construcció del primer dels dos nous instituts de secundària (el que s’estrenarà el setembre del 2016 i està previst al solar del Camí Antic de València, darrera del CAP, però que tot just té el projecte arquitectònic en elaboració i, a hores d’ara, ni pressupost adjudicat ni menys encara obres licitades i que, de ben segur, s’estrenarà en una ubicació o dependències provisionals encara per determinar). I, finalment, tampoc ajuda la inconcreció i la falta de compromís ferm de les administracions respecte del segon institut (necessari pel setembre de 2018 i promès al solar de Llacuna-Sancho de Ávila però del que el més calent és a l’aigüera).
És en aquest context que a primers de 2015, i sense avís ni debat previ amb la Plataforma, el Consorci d’Educació va decidir canviar per decret les adscripcions de centres de primària i secundària al barri, convertint el Poblenou (i una part de l’Eixample) en zona experimental de districte únic. Es pretenia donar així llibertat d’elecció amb igualtat d’oportunitats dels alumnes d’onze escoles del barri (l’anomenada zona de planificació 26: Brusi, Bogatell, Vila Olímpica, Mar Bella, Arenal de Llevant, Acàcies, Fluvià, Pere IV, Sant Martí, Llacuna i Poblenou) per accedir a qualsevol dels tres instituts actualment existents al Poblenou: Front Marítim, Icària i Quatre Cantons. I complementant teòricament l’oferta, per determinats centres, amb tres instituts de barris veïns: Fort Pienc, Verdaguer i Barri Besòs. Segons els càlculs del Consorci, aquest curs surten dels cursos de sisè de primària dels centres públics del Poblenou un total de 347 alumnes i l’oferta de primer de secundària als tres instituts del barri suma 330 places. El Consorci calcula també que hi ha un 11% de fugues d’alumnat de primària de l’escola pública que marxa a fer secundària a centres privats, però en canvi no dóna dades ni previsions de l’efecte invers: el pas d’alumnes de la privada a la pública.
El sobtat canvi en la normativa -trencant sense debat previ ni explicació pública els itineraris traçats fins ara per parelles o trios entre escoles i instituts- va generar inquietud en un bon nombre de famílies d’algunes escoles, que se sentien perjudicades en els seves opcions d’elecció de centre per l’ampliació d’alumnat potencial que suposa la lliure adscripció. En molt pocs dies, sense que la Plataforma tingués temps d’estudiar i mirar de canalitzar el problema i mentre cada AMPA mirava d’afrontar-lo individualment segons els neguits de cada centre, més de 500 al·legacions (provinents principalment de famílies de les escoles Llacuna i Pere IV) van qüestionar el canvi d’adscripcions i la puntuació d’accés d’una norma que, d’altra banda, està fixada per la LOE, d’àmbit estatal. Davant d’això, el Consorci va convocar a una reunió d’urgència les direccions dels centres de primària i secundària de Poblenou i totes les AMPA (però no la Plataforma, que va protestar i es va afegir igualment a la reunió). Després d’aquesta reunió, el Consorci va prendre la decisió de fer-se enrere i retornar a les adscripcions antigues, bo i avisant que implantarà la lliure adscripció l’any vinent, de cara al curs 2016-2017, quan el primer nou institut ha d’entrar en funcionament.
La reflexió que la Plataforma ha traslladat al Consorci i ha fet conjuntament amb totes les AMPA és que -al marge de valorar i explicar bé i amb temps qualsevol canvi del sistema d’adscripcions i la necessitat de garantir al màxim la igualtat d’oportunitats de totes les famílies en la tria de centre- el que ha de fer l’administració competent (Generalitat i Consorci) és garantir prou oferta educativa pública de qualitat i atractiva al Poblenou. I això passa ara per reforçar, si s’escau, els centres, equips i projectes ja existents i, sobretot, per la construcció a temps dels dos nous instituts. El problema és que el projecte del primer institut va amb retard i penja sobre ell la incertesa de la provisionalitat; i el segon institut, directament ni es contempla, tot i que l’administració admet que sense ell no pot garantir que tots els joves del Poblenou tinguin plaça de secundària al barri.
És per tot això que la Plataforma per l’Educació Pública del Poblenou engeguem una campanya reivindicativa i fem una crida a participar-hi a tots els centres educatius, famílies, veïns i entitats del barri. Exigim a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona (i, subsidiàriament, al Departament d’Ensenyament i al Consorci d’Educació de Barcelona) que es comprometi públicament -i amb concrecions de pressupostos, obres, dates i dotacions pedagògiques i de personal- a la construcció a temps dels dos nous instituts de secundària que el barri necessita.
Volem els instituts! I els volem ara, que és quan ens calen. “Wad-Ras, algun dia seràs nostre”, deia el lema amb el que va néixer el 1972 l’AV Poblenou, tot reivindicant en plena dictadura franquista un primer institut que va trigar una dècada a fer-se realitat. Si l’11 de setembre de 1983 es va inaugurar l’institut Icària, ja en democràcia, ara necessitem que per la Diada de l’any vinent estigui a punt el primer nou institut i que el setembre del 2018 passi el mateix amb el segon. Per això lluitem. I tot i la crisi, o precisament per superar la crisi, no entenem que a un barri amb un model educatiu d’èxit i on el 22@ fa gala de la societat del coneixement se li regategin les inversions mínimes necessàries i es posi en risc la pau social de la comunitat educativa i l’educació pública de qualitat i, en definitiva, el futur dels seus infants i joves, veïns i veïnes. Per això volem els instituts.
Poblenou, 24 de febrer de 2015
