La Marta Soler ha entrevistat a la família Arumí Vidal que aquest any ha cursat P3. Gràcies pel vostre temps i per regalar-nos la vostra visió de l’escola que compartim!
Com va ser el procés de tria d’escola? Què us va fer decidir per L’Arenal?
Vam triar l’Arenal de Llevant per molts motius. Per la comoditat de la proximitat (vivim a 5 minuts), perquè ens l’havien recomanat pares coneguts que n’estaven molt satisfets i finalment ens va acabar de convèncer la vessant més científica. Ens va semblar molt interessant la metodologia d’aprenentatge, disposar d’hortet i deixar que els nens experimentin ens va encantar. Nosaltres dos (els pares de la Valentina) som de poble i hem viscut la nostra infància pujats als arbres i jugant amb animalons. Sempre havíem pensat que no voldríem privar als nostres fills del contacte amb la natura i a L’Arenal de Llevant ho hem vist cobert.
Records del primers dies: paraules, emocions, recollida dels nens
Els primers dies van ser molt emocionants. Ho vam viure amb una doble emoció: la nostra petita anava a l’escola de grans, trencàvem en certa forma el cordó umbilical i per una altra banda, l’emoció perquè estava apunt de néixer la seva germaneta. Hem viscut un procés d’adaptació com segurament moltes altres famílies… primers dies una mica tímids i hem anat veient com els petits s’han anat destapant i han anat agafant més confiança i familiaritat amb l’espai, amb els nous amics i amb les mestres.
Com i què recordes els primers dies que recollíeu o portàveu la vostra filla/el vostre fill?
Els primers dies teníem el cor una mica encongit perquè vam veure la nostra filla una mica tímida.
Per exemple, a la llar d’infants la nostra filla tenia molts amics i era molt sociable; en canvi els primers dies de l’escola, quan li preguntàvem amb qui havia jugat ens deia que amb ningú. Això al principi ens va xocar! Però de seguida vam veure que es tractava d’una fase curta. De mica en mica ens va anar parlant emocionada dels seus nous amics.
La distància que marcaven les professores la vam entendre al cap d’uns mesos quan vam veure clarament que era la manera de deixar de tractar els nostres fills/es com a bebès. Per comptes d’establir una conversa personalitzada diària amb la professora que fos el propi infant qui ens hagués d’explicar el seu dia a dia potenciava molts temes diferents però principalment la comunicació i la independència de la nostra filla. Ella ara és una nena gran i ens agrada com ens ho remarca.
Quines són les primeres coses que us va explicar el nen/la nena de l’escola? El nom de les mestres, dels companys, el nom de la classe, els càrrecs…?
La nostra filla venia cada dia amb un sac de coses per explicar i no ens ha deixat de sorprendre la mà de coses que han après. “Mama la conilla ha tingut llodrigons”. “Avui m’ha tocat regar”. “Mama sabies que hi ha diferents tipus de conills?” També ens va explicar que cada setmana un nen tenia la responsabilitat de realitzar un càrrec concret. El que més li va agradar era fer el de missatgera. Recollir les notes dels pares i dur-los a la classe.
També recordem el dia que ens va recitar cada un dels noms dels nens de la seva classe i dels tallers.
Una cosa que ens va cridar l’atenció, per exemple, és que alguns nens els anomenava pel nom i altres – els que tenen companys amb el mateix nom – pel nom i cognom. Encara avui si se’ls troba pel carrer, sense cap perill de confusió, els saluda amb els dos noms: “Hola Martina Viñas!”, “Hola Martina Català!”
Heu sigut conscients de les novetats d’aquest any? Per exemple, els Tallers: amb grups d’edats diferents, etc?
Els tallers han estat el que més ha agradat a la Valentina. Poder barrejar-se amb nens i nenes de les Flors, els Volcans, els Arbres o les Gallines. Poder tenir amics més grans li ha donat una seguretat afegida. Al recollir-la passàvem per davant de les altres classes de P4 i ella ens anava dient mentre les saludava amb la mà: “mama, és la meva amiga Samara” o “la meva amiga Mirta” o “el meu amic Jan”, etc. “Fem els tallers junts”.
El fet d’anar variant els grups de tallers ha estat un bon mètode per establir amistats més enllà de la seva aula.
De forma invariable, al preguntar a la nostra filla que havia fet aquell dia ens contestava el que havia fet als tallers, oblidant-se de la resta.
I la reforma del pati? Què us ha semblat? I al vostre fill/filla? Li ha agradat? N’ha gaudit?
La reforma és una de les coses que més valorem de l’escola. Recordo que quan vam venir a veure l’escola durant les portes obertes, abans de saber si seria l’escola escollida, vam preguntar a l’Eulàlia, la directora, si posarien algun joc al sorral, ja que el vam trobar una mica desangelat. La directora ens va explicar amb entusiasme que precisament era un dels projectes que es durien a terme durant el curs i que els canvis havien estat dissenyats pels mateixos alumnes. Això ens va agradar molt i encara més veure com es realitzava tan bé i aviat amb les mans desinteressades d’alguns pares i mares. La millor manera d’agrair l’esforç a aquests pares i mares és veure diàriament la il·lusió dels petits quan els recollim i pugen al vaixell, o com condueixen l’autobús, com juguen amb les casetes del sorral, amb les olles i cassoles o amb el fantàstic rocòdrom.
Suposo que les colònies van ser un punt important del curs… Com ho vau portar? I la vostra filla/fill
Som uns pares despresos i no era la primera vegada que la nostra filla Valentina passava alguna nit fora sense nosaltres. Però que pogués fer-ho amb els seus amics de l’escola ha estat una experiència impagable. Veure-la tornar brutota, afònica, amb aspecte lleugerament salvatge, i amb una il·lusió desbordant ha estat un dels millors regals. Ens ha agradat molt que des de P3 l’escola s’atreveixi a sortir dues nits i recomanem als nous pares que no els faci cap por d’apuntar als seus fills a les colònies.
A la tornada vam passar per algun petit moment d’emocions intenses. En el moment de la retrobada, nostàlgia, cansament, i un munt de sensacions l’envaïen però al cap d’un dia ens va anar explicant tot de coses il·lusionada, i quan va començar ja no va parar: les nits a les lliteres amb els seus amics Roger, Lluna i Maroa, la cerca nocturna de conillets de paper… els van dur a la seva gàbia i al dematí, gràcies als follets, s’havien convertit en conillets de veritat!
Fer la coca.. amb tots els ingredients apresos: aigua, farina, pols de blat de moro..
Munyir la vaca… Com el Roger i altres valents com la Martina Viñas, la Nia, la Martina català, la Núria, el Pablo, o el Biel Puig havien munyit la vaca!
O el Ruc Poruc que no podia dormir perquè els follets feien soroll serrant els arbres…
I com abaixant la veu amb un to misteriós ens deia: “Mama, Papa… és que la casa de colònies és màgica”
Vau poder participar a la festa de final de curs? Què us va semblar?
Sí, hi vam participar tot i que no ens vàrem quedar al “sopar de carmanyola” perquè amb un bebè és complicat. La Valentina va gaudir molt dels inflables! Arrencar-la per anar a sopar va ser una autèntica odissea.
La festa de final de curs és una magnífica ocasió per visualitzar com han canviat els nostres fills des que vàrem entrar per primera vegada a l’escola: aquells nens que van començar tímids ara són amics de tota la vida i senten l’espai de l’escola com una segona casa. Amb els pares passa una cosa similar, durant el curs hi ha hagut diverses ocasions d’establir connexions – els aniversaris serien un bon exemple! – i la festa de final de curs és una bona ocasió per acabar de socialitzar.
Potser a la festa, a banda dels inflables hi hem trobat a faltar algun element més participatiu on els alumnes mostressin alguna habilitat treballada al llarg del curs.
Si haguessis de repetir l’aventura, tornaries a triar l’escola?
Sí, sense cap dubte. I el motiu és simple, la nostra filla és la primera en estar encantadíssima – a vegades s’enfada perquè és cap de setmana i no pot anar a l’escola – i a nosaltres se’ns cau la baba quan ens explica tot de coses que ha après.
(Demà sabreu què pensa i sent una família de 6è que aquest any deixa l’escola)
