Estimades famílies,
La vida no és més que un camí que recorrem i en el que dipositem moltes esperances, i quan de sobte algú ens el trunca no ho podem ni ho volem entendre. Això ha passat a l’escola aquest estiu.
Fa uns dies en Pau ens ha deixat. El seu traspàs no és natural, no ha seguit la línia temporal de la vida de forma ordenada, i això provoca un sentiment d’injustícia i alhora d’impotència, que difícilment podrem oblidar mai.
No hi ha hagut falta de forces, ni de voluntat, ni d’esperit lluitador, tampoc han fallat l’amor, el recolzament, la dedicació i els recursos que ha tingut al seu voltant, però malauradament la malaltia greu contra la que ha hagut de lluitar ha pogut amb ell.
A la nostra comunitat educativa mai ens haguéssim imaginat haver de viure un fet tant trist com aquest. És un cop especialment dur per a la seva família, però també en senten la pèrdua tots els amics i amigues amb qui ha crescut a l’escola i les famílies d’aquests infants que han fet comunitat, sense oblidar a l’equip docent, la direcció de l’escola, i tot el personal que hi treballa.
A tots aquests sentiments ha respost l’homenatge que l’escola li va dedicar el dijous 7 de setembre. Un acte de comiat íntim que van compartir estudiants de 6è, les seves famílies, l’equip docent, l’equip Directiu i el PASS de l’Arenal. D’aquest acte en quedarà un record en forma d’olivera que farà que tinguem en Pau sempre present.


Aquesta olivera simbòlicament vol fer-nos recordar la importància de viure una vida plena, alegre, amb amor, valenta, respectada i respectuosa i més valors que des de l’Arenal s’impulsen dia a dia. La trobareu al pati d’infantil, pregunteu als vostres infants, ja en coneixen la història i saben on és. Entre tots la cuidaran any rere any i mantindran l’esperit viu d’un gran company.
Visiteu-la i gaudiu de la seva ombra i de la seva ànima!
Gràcies Pau pels anys, experiències i vivències compartides!
AFA de L’Arenal de Llevant